Antologia de la poesia catalana

“No em preguntis, amor, per què t’estimo”.
-El llenguatge es literari.
-Es un poema líric català de tradició medieval escrit en vers d’art major, decasíl•labs.
-Té ritme.
- Sense rima fonètica, amb accent fix a la sisena síl•laba, comporta per un monosíl•lab.

El poema tracta d’amor, el amor profund que sent una dona per un home. En la primera part de poema parla dels seus sentiments interiors, de la part bona de la vida. En la segona part s’ha transformat en plors, sentiments melancòlics, interrogants.
El virtuosisme del vers elegíacs i l’expressió extrema del desig recorden a Ausiàs March.