Quim Monzó

Quim Monzó és un escriptor, una mica nerviós, que li van convidar a fer un discurs a la Fira del Llibre de Frankfurt. Com ell mai havia fet un discurs es va qüestionar la proposta però al final la va acceptar i va fer el discurs com si expliques un conte.
No m’he llegit cap llibre de Monzó però conec un que esta en la meva llista de propostes per fer-ho, es diu “Tot és mentirà”.
El seu esdeveniment va ser una mica fora de lo que normal, per que normalment no fas un discurs con si expliques un conte, però va agradar molt al públic ja que va tindre una bona acollida al terminar el discurs. Jo crec que Monzó va triar fer el discurs en forma de conte perquè esta acostumat a explicar contes i per a ell a sigut més fàcil. El discurs és dirigia a tothom perquè no especificava, també per que era un lloc internacional i ell sabia que l’hi podia escultar gent de tot al món.



L’objectiu del text era que el públic no s’avorreixi, que el discurs tingui la mateixa importància per a tots i que els audients tinguin en compte l’importància de la literatura catalana i lo molt que a lluitat per arribar a on esta( i encara esta sobrevalorada). Per això diu el noms dels escriptors catalans que encara que no els coneguin han de sapigue lo fonamental que han sigut per la nostra llengua, i per a Europa, ja que el primer tractat de Dret va ser en català.
Quim Monzó opina que la literatura catalana no a tingut un bon recolzament/ sosteniment al llarg del temps gracies als càstigs de les estratègies geopolítiques, per això quan el van convidar es va quedar sorprès perquè un lloc com aquell ( La Fira del Llibre de Frankfurt), dedicada a la gran indústria editorial hagi convidat a una cultura estructurada i repartida entre diversos Estats on en cap dels llocs és llengua oficial.
Quim nombra a Federic Mistral per que el jurat del premi Nobel el va premiar i no era català, sinó occità i això va molesta als puristes de la Nació-Estat. Gracies això mai més cap literatura sense Estat va tornar a tenir un premi Nobel.



La meva impressió a sigut bastant bona, és una nova forma de fer un discurs i de tindre en compte l’importància de la nostra llengua, encara que s’ha fet una mica llarg amb tantes explicacions i amb els seus dubtés. No crec que els espectadors tinguin la meva opinió, a ells segur que l’hi agradat més que a mi per que han escoltat una nova forma entretinguda de fer un discurs i els que l’hi agradi la literatura els resultarà interessant.