Un home afirma que Joanot Martorell i Ausiàs March son de Manchester i que van escriure totes les seves obres en anglès, diu que els catalans van apropiar-se dels dos literats aprofitant que les seves famílies van emigrar a terres valencianes i un avantpassat d’Eliseu Climent es va dedicar a traduir tots els seus llibres al català.
Això es gairebé impossible per que no te arguments raonables on pugi refermar que Martorell i March no son valencians. Molt historiadors (un d’ells Jaume Chiner) pot assegurar (per documents que ha trobat) que Martorell era d’una família de nobleses originada a Gandia però que desprès van anar-se a Valencia. En el cas de Ausiàs March era fill de Pere March i heretà el lloc de Beniarjo i les masies de Pardines i Venissa, al ducat de Gandia.
March utilitzava el català per escriure les composicions, no li feia falta cap traductor.
Martorell va començar a escriure Tirant lo Blanc l’any 1460 en català i Martí Joan de Galba el va acabar i el va publicar.
Aquest home d’origen angles té una mica d’enveja de que els catalans tinguéssim dos grans escriptors de la narrativa medieval i de la poesia medieval, per això recerca arguments sense validesa per poder dir que Martorell i March no eren valencians. Ens tenim que sentir molt orgullosos de haver tingut aquests dos personatges als Països Catalans.
domingo, 7 de diciembre de 2008
Text de inventat.
Em va semblar estrany la seva manera de veure el món, era una de les poques persones que veia la realitat tal com era i l’acceptava.
Joe sempre deia que només era aquí per millorar l’evolució humana i que el sentiments que sentim per persones/coses son tot reaccions químiques que fa el nostre cervell per que la nostra estada aquí sigui millor. El seu aspecte no era com el de tothom, ell no seguia les tendències ni les modes. Sempre portava una camisa blanca amb el últims botons descordats, pantalons negres de lli, uns mocassins, un barret negre, una jaqueta llarga i un bastó per ajudar-li a caminar. Els seus cabells eren de color blanc i sempre anava ven pentinat per que l’ocasió lo demanava, la seva cara era arrodonida com una oliva i sempre portava els ulls ven oberts per si podia percebre alguna cosa nova.
Joe no era casat, no creia en el matrimoni deia que això només et feia perdre el temps i que la reacció química entre varis components que els estereotips li deien amor no servia per a res. La seva gran passió era llegir, havia llegit les obres més importants i devorat milers de llibres. El seu gènere preferit era el misteri, l’encantava sentir aquella sensació de no saber el que passa fins al final de la història. Per a ell la lectura era la seva millor amiga, i no necessitava res més, així era feliç.
Joe sempre deia que només era aquí per millorar l’evolució humana i que el sentiments que sentim per persones/coses son tot reaccions químiques que fa el nostre cervell per que la nostra estada aquí sigui millor. El seu aspecte no era com el de tothom, ell no seguia les tendències ni les modes. Sempre portava una camisa blanca amb el últims botons descordats, pantalons negres de lli, uns mocassins, un barret negre, una jaqueta llarga i un bastó per ajudar-li a caminar. Els seus cabells eren de color blanc i sempre anava ven pentinat per que l’ocasió lo demanava, la seva cara era arrodonida com una oliva i sempre portava els ulls ven oberts per si podia percebre alguna cosa nova.
Joe no era casat, no creia en el matrimoni deia que això només et feia perdre el temps i que la reacció química entre varis components que els estereotips li deien amor no servia per a res. La seva gran passió era llegir, havia llegit les obres més importants i devorat milers de llibres. El seu gènere preferit era el misteri, l’encantava sentir aquella sensació de no saber el que passa fins al final de la història. Per a ell la lectura era la seva millor amiga, i no necessitava res més, així era feliç.
sábado, 6 de diciembre de 2008
Antologia de la poesia catalana
“No em preguntis, amor, per què t’estimo”.
-El llenguatge es literari.
-Es un poema líric català de tradició medieval escrit en vers d’art major, decasíl•labs.
-Té ritme.
- Sense rima fonètica, amb accent fix a la sisena síl•laba, comporta per un monosíl•lab.
El poema tracta d’amor, el amor profund que sent una dona per un home. En la primera part de poema parla dels seus sentiments interiors, de la part bona de la vida. En la segona part s’ha transformat en plors, sentiments melancòlics, interrogants.
El virtuosisme del vers elegíacs i l’expressió extrema del desig recorden a Ausiàs March.
-El llenguatge es literari.
-Es un poema líric català de tradició medieval escrit en vers d’art major, decasíl•labs.
-Té ritme.
- Sense rima fonètica, amb accent fix a la sisena síl•laba, comporta per un monosíl•lab.
El poema tracta d’amor, el amor profund que sent una dona per un home. En la primera part de poema parla dels seus sentiments interiors, de la part bona de la vida. En la segona part s’ha transformat en plors, sentiments melancòlics, interrogants.
El virtuosisme del vers elegíacs i l’expressió extrema del desig recorden a Ausiàs March.
lunes, 6 de octubre de 2008
Quim Monzó
Quim Monzó és un escriptor, una mica nerviós, que li van convidar a fer un discurs a la Fira del Llibre de Frankfurt. Com ell mai havia fet un discurs es va qüestionar la proposta però al final la va acceptar i va fer el discurs com si expliques un conte.
No m’he llegit cap llibre de Monzó però conec un que esta en la meva llista de propostes per fer-ho, es diu “Tot és mentirà”.
El seu esdeveniment va ser una mica fora de lo que normal, per que normalment no fas un discurs con si expliques un conte, però va agradar molt al públic ja que va tindre una bona acollida al terminar el discurs. Jo crec que Monzó va triar fer el discurs en forma de conte perquè esta acostumat a explicar contes i per a ell a sigut més fàcil. El discurs és dirigia a tothom perquè no especificava, també per que era un lloc internacional i ell sabia que l’hi podia escultar gent de tot al món.
L’objectiu del text era que el públic no s’avorreixi, que el discurs tingui la mateixa importància per a tots i que els audients tinguin en compte l’importància de la literatura catalana i lo molt que a lluitat per arribar a on esta( i encara esta sobrevalorada). Per això diu el noms dels escriptors catalans que encara que no els coneguin han de sapigue lo fonamental que han sigut per la nostra llengua, i per a Europa, ja que el primer tractat de Dret va ser en català.
Quim Monzó opina que la literatura catalana no a tingut un bon recolzament/ sosteniment al llarg del temps gracies als càstigs de les estratègies geopolítiques, per això quan el van convidar es va quedar sorprès perquè un lloc com aquell ( La Fira del Llibre de Frankfurt), dedicada a la gran indústria editorial hagi convidat a una cultura estructurada i repartida entre diversos Estats on en cap dels llocs és llengua oficial.
Quim nombra a Federic Mistral per que el jurat del premi Nobel el va premiar i no era català, sinó occità i això va molesta als puristes de la Nació-Estat. Gracies això mai més cap literatura sense Estat va tornar a tenir un premi Nobel.
La meva impressió a sigut bastant bona, és una nova forma de fer un discurs i de tindre en compte l’importància de la nostra llengua, encara que s’ha fet una mica llarg amb tantes explicacions i amb els seus dubtés. No crec que els espectadors tinguin la meva opinió, a ells segur que l’hi agradat més que a mi per que han escoltat una nova forma entretinguda de fer un discurs i els que l’hi agradi la literatura els resultarà interessant.
No m’he llegit cap llibre de Monzó però conec un que esta en la meva llista de propostes per fer-ho, es diu “Tot és mentirà”.
El seu esdeveniment va ser una mica fora de lo que normal, per que normalment no fas un discurs con si expliques un conte, però va agradar molt al públic ja que va tindre una bona acollida al terminar el discurs. Jo crec que Monzó va triar fer el discurs en forma de conte perquè esta acostumat a explicar contes i per a ell a sigut més fàcil. El discurs és dirigia a tothom perquè no especificava, també per que era un lloc internacional i ell sabia que l’hi podia escultar gent de tot al món.
L’objectiu del text era que el públic no s’avorreixi, que el discurs tingui la mateixa importància per a tots i que els audients tinguin en compte l’importància de la literatura catalana i lo molt que a lluitat per arribar a on esta( i encara esta sobrevalorada). Per això diu el noms dels escriptors catalans que encara que no els coneguin han de sapigue lo fonamental que han sigut per la nostra llengua, i per a Europa, ja que el primer tractat de Dret va ser en català.
Quim Monzó opina que la literatura catalana no a tingut un bon recolzament/ sosteniment al llarg del temps gracies als càstigs de les estratègies geopolítiques, per això quan el van convidar es va quedar sorprès perquè un lloc com aquell ( La Fira del Llibre de Frankfurt), dedicada a la gran indústria editorial hagi convidat a una cultura estructurada i repartida entre diversos Estats on en cap dels llocs és llengua oficial.
Quim nombra a Federic Mistral per que el jurat del premi Nobel el va premiar i no era català, sinó occità i això va molesta als puristes de la Nació-Estat. Gracies això mai més cap literatura sense Estat va tornar a tenir un premi Nobel.
La meva impressió a sigut bastant bona, és una nova forma de fer un discurs i de tindre en compte l’importància de la nostra llengua, encara que s’ha fet una mica llarg amb tantes explicacions i amb els seus dubtés. No crec que els espectadors tinguin la meva opinió, a ells segur que l’hi agradat més que a mi per que han escoltat una nova forma entretinguda de fer un discurs i els que l’hi agradi la literatura els resultarà interessant.
martes, 23 de septiembre de 2008
presentació
Hola, soc una alumne de 1r de batxillerat del grup A, no entenc molt això però espero agafar aviat el tranquillu. Aquest blog l’ utilitzaré per publicar els comentaris de text que demani el professor.
Apa, adeu!
Apa, adeu!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
